Diuen que el poble el fan els seus habitants, que la identitat de Castelló esta marcada pels seus habitants. El nostre poble ha sigut sempre símbol de tranquil·litat, cortesia amb els visitants i amabilitat amb ells.
Que ha segut de tot açò entre els membres d'aquesta comunitat?
Tenim una malaltia molt perillosa i contagiosa en el nostre poble, aquesta malaltia és EL TRÀFIC I CONSUM DE DROGUES.
Tots ho sabem i sabem qui són els camells que trafiquen amb les drogues.
Què fem sobre aquest tema?
Què podem fer sobre aquest tema?
Els nostres fills estan exposats aquesta captació quan estan en el parc o en el carrer amb els amics. Tinc més fills i els he preguntat i m'ho han confirmat, contínuament els conviden a consumir o els intenten vendre.
Jo pense que podem fer més del que creguem. Hi ha lleis, les coneixem?
Es que els nostres representants en l'Ajuntament fan el que poden, però no és suficient.
A nivell individual es pot fer molt, a mi se m'ocorren algunes idees.
Per exemple si jo i tots sabem qui són els que intenten vendre al parc, jo propose que fem uns cartells que diguem sabem qui sou i no anem a consentir que continueu asfixiant als nostres fills.
Els delinqüents tenen els seus drets de “presumptes innocents “, però, què hi ha dels drets dels nostres fills?, que estan sent captats amb enginyosa subtilesa perquè siguen els consumidors del futur, un futur que està molt més prop del que desitjaríem.
Avui m'ha tocat a mi, el meu fill està consumint, des de quan?. No tinc ni idea, però tinc clar que tinc que lluitar per ell i per tots els joves del meu poble.
Tots tenim a algú a qui protegir. Som solidaris en les tragèdies dels nostres veïns, amics i familiars, perquè no unir-nos en l'esforç per traure les males herbes del NOSTRE POBLE.
Aquesta carta és una proposta per a crear una plataforma en defensa dels nostres joves.
Si estàs interessat en lluitat contra les drogues posa't en contacte amb castellocontralesdrogues@gmail.com
Una Mare
26 comentaris:
Hola! tinc 16 anys i pel carrer corre de tot, si no som conscients del que prenem ens podem fer molt mal
Avui en dia les drogues estan per tot arreu. Molts joves sou temptats per l’entusiasme i l’evasió que les drogues ens poden oferir.
Dins el món que vivim és fàcil caure en tot tipus de substancies (legals o il·legals) per pal·liar el que puguem dir mals o dolors interns i experimentar d’altra banda sensacions que només vos poden oferir un tipus de substàncies en concret, sempre nocives per a la salut i ment.
Per a tal de saber, obtindré informació, a partir d’ací poder decidir, ja e vist que heu creat un bloc i que ara sols falta que participem tots els castelloners per recolzar-nos mútuament, ajudar-nos entre nosaltres i ajudar als joves a veure la realitat; la realitat de les drogues; són fatals.
Per a compartir experiències i opinions i alhora ajudar a allunyar-nos d’elles.
En la mesura que el consum i el tràfic de drogues apareixen dins la pròpia comunitat, com a resultat de la interacció d’una sèrie de factors (individuals, familiars, socials) es desprèn la necessitat que les persones, grups i institucions que conformen la vida comunitària, es comprometin en la búsqueda de solucions i en la realització d’un conjunt d’accions de caràcter preventiu.
Mentrestant, tenint en compte com està la situació i lo fàcil que ens posen el fet de drogar-vos, la última paraula sempre la tenim vosaltres; això ho hem de tenir clar, no es podeu deixar enganyar, les drogues només porten a un DRÀSTIC FINAL. I per a tal fí hem d’estar informats.
S'HA DE VIURE sense drogues. Hem de saber quines alternatives teniu i viure-les amb aquest entusiasme que ens poden provocar també les pròpies substàncies corporals, que la naturalesa ja ens va donar, si sabeu disfrutar del que feu, sent conscients del que no voleu fer.
Força i endavant
Una bona ajuda per als joves deuria ser l'eixemple dels seus majors.
I quin eixemple donem els majors? Un cigarret en una ma i un cubalibre o qualsevol beguda alcohòlica a l'altra. Es ancestral a la nostra cultura. No saben anar per el mon sense un cigarret i fer cap estona de relax sense posar per el mig alguna beguda alcohòlica.
Soberano es cosa de hombres.
La nostra societat ho ha portat. Apareixen noves substancies en les embrutir-se i, com es llògic, son els mes joves els primers que cauen. Es normal. El jove vol provar-ho tot i saber de primera ma com son les noves sensacions. El seu esperit demana conéixer tot el que troba de nou al mon al que encara aplega ara.
I el pijor de tot, es que se fixa en els adultes i vol provar a ser com ells, a ser mes que ells. Moltes vegades, quasi sempre, això el porta on no deuria.
Ademés, estem dient que quasi tots coneixen als que trafiquen (o mes be trapitxejen) en les drogues. Son xavals com ells.
Esteu equivocats. Coneixeu als xicotets gamells, que son tan consumidors i desgraciats com els demés als qui venen. Ningú coneix als que distribuïxen i menys als que de veres trafiquem. Eixos son els verdaders criminals i els que s'omplin les bojaques de billets.
Es contra ells contra els que hi ha que anar, a base de investigar l'orige del que venen els gamells.
Ademés, un altre problema es que la societat actual, que tant se creu que sap de marketing i de mensages de tot tipus, no sap com fer arribar als joves els mensages que deuria. Parlem en el nostre llenguage, no en el dels joves, i no ho entenen.
- No donem eixemple.
- No sabem explicar i educar.
- No ataquem on deuríem.
Molt mala perspectiva. Hem de recolzar les iniciatives dels joves conscienciats, com aquesta, que lluiten junt als seus pares i altres adults. Pot ser siga el millor camí per començar a fer les coses be.
Que tal si mirem la biga al nostre ull abans de veure la palla en el de l'altre? Que tal si tenim en compte la droga més nociva i corrosiva mai descoberta i poc comentada. Aquella que forma part de l'educació familiar? Si. L'alcohol. Que tal si comencem a dir-los al joves : Fes el que jo faig i no el que el diguen. Algun pare s'apunta? Que tal si comencem a ensenyar-los a veure la feina com una necessitat desitjable en lloc d'una maledicció bíblica? Que tal si posem en evidencia que el resultats de les nostres decisions a la nostra vida no es cosa dels altres sinó pròpia? Per tant també les seves conseqüències. No hi ha camell suficientment fort que doble una educació suficientment respectuosa i amorosa amb el fill. De passada. També caldria dir que per què eixim de casa amb mala llet no cal que busquem col·locar-li les culpes a altre. Si tenim por sempre buscarem fer por a l'altre per dissimular la pròpia , per eixe lloc entra l'alcohol i la droga. Després de la moralització adient la proposta sembla bona. Si volem podem
hem negue admetre que tot el que els passa als jóvens te la culpa la societat i l'exemple que donem el majors, aixo hem pareix que es fer demagògia, perquè no es fixen en que no es-poden tirar deixalles per els carrers, perquè no es fixen en respectar als majors i als veïns, perquè no es fixen en treballar, perquè no es-fixen en tot lo bo que tenia la nostra societat i en tot el ve que els hem fet?.
Tenen mes informació que mall ha tingut ningun generació anterior, sols que l'aprofiten per esquivar totes les alertes perquè siga pràcticament impossible saber que fan.
Estic totalment d'acord en que tenim un problema seriós i podem AJUDAR-LOS a superar-lo dons si ells no volen col·laborar no tenim res a fer.
Crec que si que som responsables de fer-los totes les coses fàcils i que ells no tinguen que resoldre cap dels problemes que els surten totes les dies, ¡el pare o la mare o resoldrà!.
el problema el deguem de solucionar entre tots
No, amigo mío. Creo que te equivocas de medio a medio.
Estás, como decía Sacsacollons, quitándote de encima las pulgas con argumentos del adulto que ha olvidado que ha sido joven. Es el problema que arrastran todas y cada una de las generaciones desde el origen de los tiempos.
¿Como se tienen que fijar en lo bueno que tenía tu sociedad si no pueden haberla conocido siquiera? Ellos voiven en la suya como tú a su edad vivías en la tuya, y tiu padre te acusaba de lo mismo.
Tu también has tirado basura a la calle y has olvidado mas de una vez el respeto a tus mayores, como todos los jóvenes. Y ¿como tienen que fijarse en trabajar con un 45% de desempleo juvenil por debajo de los 25 años?.
¿Ellos que saben lo que tu has hecho o lo que ya te han dado hecho? Nunca conocieron nada de antes de su nacimiento, ni tu tampoco. Y tu no sabes si la información que tienen además de ser mucha, es buena o mala, si sirve para informarles o para confundirles. Estamos en un mundo donde a veces prima la desinformación sobre la información honesta.
Yo nací sin televisión ni ordenadores y con menos de cinco coches en el pueblo, y ellos tienen centenares de canales de televisión, Internet a alta velocidad, coches y motos a miles, y en muchísimos casos, fuera del acceso a lo que quisieran y sin posibilidades de conseguirlo por falta de empleo.
Se encuentran con que viven de sus padres hasta mucho después de que puedan tener hijos, y eso tu no lo has conocido. Tú no sabes lo que es esa sensación de impotencia, esa inseguridad en el futuro.
Dices que les resolvemos los problemas y les damos todo. Pero en realidad les resuelves los problemas que tu crees y les dás lo que crees que te harñia falta a tí.
Es un problema de todos, si, pero también tuyo.
Empieza a lavarte de tu cerebro las ideas preconcebidas que llevas en él, fruto de tu edad, de tu experiencia, de tu educación, de tu época, e intenta, aunque solo sea eso, intenta ponerte en su lugar, intenta ver el mundo como ellos, escúchalos, y sobre todo, intenta entenderles.
Verás como cambias de idea.
Soc jove i pense que la realitat es una altra. crec que ni s'obliga,ni s'ofereix...
Tu vols,agafes diners i a per ella que haver-ne hi ha EN TOTS ELS AMBITS DE LA SOCIETAT,I EN TOTES LES EDATS.
Un dels problemes es l'educació,s'ha d'anar molt mes enllà, siguent realistes per que per desgràcia la droga està molt socialitzada,i fa inclús (sobretot els mes joves),que guanyes posicions,per dir-ho d'alguna manera,dins del grup d'amics,o de coneguts.
I després......els pares...aii!! el pares!!...un poquet d'humiltat i que no pensen que els mals son sempre els demés..
Yo las he tomado de todo tipo. Las ilegales por probar lo prohibido y las legales, por eso, porque son legales. Y para que habalar de las de farmacia.
O todas legales y alla cada cual, o todas ilegales; aunque creo que la prohibicion agrava el problema, por los precios y la adulteracion. Y ceedme, se de que hablo. Se empieza por el cannabis y se acaba con los opiaceos.
Ens podries explicar, ja que tens tanta experiència a quina conclusió as arribat? Sobre tot de la cocaïna que penses, que es pot controlar?
En primer lloc, dir-vos que soc un pare amb dos fills en l´edat " Chunga ", de l´adolescencia, preocupat i alerta com tots front esta " lacra " que son les drogues, després solidaritzarme amb la mare del escrit, dir-li que no et senta culpable, com a pares fem tot alló que faça falta per els nostres fills i més i despres pasa el que no hageres dexitjat mai ni per al teu pitjor enemic.
Com diuen els experts en este tema : " La familia no es culpable de la adicció d´algú dels seus membres, pero si es responsable de la seva reacció davant d´ella ".
Açi en el nostre poble, estem cansats de sentir que hi ha de tot, a totes les hores i la cantitat que vuiges i els ciudatans pensem i ens preguntem de segida, ¿ Si tots heu saben, les autoritats que fan ?, o pensem mal i algú anteposa els vots presents i o futurs a áquesta greu problemática.
Als jovens hi ha que dir-los que el plaer de consumir o lo que se sent al consumir no ha de poder ni deu ser superior mai a la raó i la raó diu que la droga MATA i si no mata et pot deixar amb greu secueles, per no dir " GILIPOLLA " i perdó per la expresió, pero es aixi de cru i dur.
Ens desgastem tots massa buscan culpables mes que en buscar solucions, hi ha que obligar a les autoritats i dir-los que vuigem, que tenim dret a tindre un poble net, net de la runa de la droga.
Els que busquen els diners facils, sense ningun esforç ni treball, sense escrupuls de cap tipus, i si ells no en tenen, ¿ Perque els han de tindre nosaltres per a dir lo que son ?,” Uns Fills de una Puta “. Ells, que volen clavar-los la merda als nostres fills, per a viure ells a cos de rei a costa de viure si es que es vida els nostres fills esclaus de la “ puta droga “ han de saber que la societat, la nostra societat, amb les seues forçes, que son l´estat de dret i les forçes i cosos de seguritat van a anar a per ells, que la societat va a exigir aixo. No ens pugem ni degem conformar-nos en una jornada de prevencio de les drogodependencies i 364 dies de permisibilitat, vegen com es consumix per exemple en el parc a quasi totes les hores del dia, per posar un exemple..
Vuic acabar amb una reflexió que no es meua pero que tambe vuic fer-la i que la fem tots :
" El tema de la drogadicció, es un tema molt important. Varios son els factors, que duen a un adolescent o no tant e inclus a quansevol persona a consumiur drogues.
Normalment es tendeix a tirar les culpes, que si la culpa es dels pares, de la societat de l´entorn, de els amics, de la vida que va tindre i te, de lo que hagera pogut ser i no heu es, de lo que va ser i ja no heu es, tot aixo no du a cap lloc, no importa de qui o quins o quans son els culpables.
Pareixeria que sempre i per a tot es necesari trovar culpables, com si aixo ens plenara de llibertat o de inocencia. En temes de drogadicció lo important es com ajudar i com resoldre aço ".
Informació si i sempre
Prevenció si i sempre
Demanar i exigir que s´actue sempre amb contundencia i amb la llei en la má també.
Mes val que " ploren " els nostres fills, perque ens mostrem durs e inflexibles amb este tema, a que " plorem " nosaltres quan tingam que anar, deu no vuiga mai darrere de una caixeta de pi.
Perdo per l´extenció
Lo que dices es tan real y cierto, que parece que cae por su propio peso. Pero tiene algunos "peros" que ponerle.
Pedimos a las autoridades que actuen, pero como ellos no son de los que compran drogas, no conocen los caminos que siguen a no ser que colaboremos con ellos señalando a los pequeños camellos para que puedan tirar del hilo y saquen a los medianos y grandes distribuidores.
Al mismo tiempo, muchos padres no quieren que se señale a su hijo, más que nada porque así les señalan a ellos, y ocultan su problema a los demás con lo que evitan tanto ayudar como ser ayudados.
Todos somos culpables del ejemplo que hemos dado a los jóvenes. A lo mejor no te han visto jamás borracho a tí, pero habran visto a muchos otros. A lo mejor tu jamás has fumado, pero él está cansado de ver fumar por todas partes. A lo mejor tu luchas por entender sus problemas, pero jamás podrás sentir como él por mucho que lo intentes.
Antes el fumar era signo de virilidad con los amigos, y hoy puede que el mismo lugar lo ocupe la marihuana o la cocaina. Antes se era adulto con la primera borrachera, hoy con el primer espeed.
Cambian los tiempos y los productos, pero siempre perviven los esquemas.
Aparte, el tráfico de drogas mueve tanto dinero, que se pueden comprar voluntades de todo tipo con facilidad. Mira lo que ocurre ahora mismo en México, donde el narcotráfico ha penetrado de tal manera en la sociedad, que ahora es un estado dentro del estado y con mas dinero y recursos que el propio estado, y ha penetrado en todas partes, policía, ejército política, sin ninguna excepción.
Hablamos de un problema de ámbito mundial y repercusiones enormes, y que buscamos enfocar en lo que respecta a nuestros hijos.
No es, desgraciadamente, tan fácil, amigo mío.
Desgraciadamente es un problema mundial, pero como todo problema tenemos que empezar por nosotros mismos, por nuestro pueblo, por la futura generación de nuestro pueblo.
Comparto tu opinion en cuanto a que los padres ocultan su problema por la razon que hayan escojido, pero eso precisamente es lo que ayuda a que sigua el problema en la calle, pues ocultandolo estan sin quererlo protejiendo a los traficantes.
Estoy segura de que si fuesemos capaces de solidarizarnos con las familias que tienen ese problema, sin juzgar los traficantes lo tendrian mas crudo.
En mi opinion deberiamos de señalar con el dedo a todo aquel que esta vendiendo droga en nuestras calles. Y denunciar para crear precedentes en esa "persona" que al sumar todas las denuncias seria mas prudente y podria dedicarse solo a los que de forma voluntaria quieran consumir. Porque el que quiera reabilitarse señores mios tienen los medios para hacerlo.
Les drogues no poden fer només que mal a la persona que cau en el seu cercle, i si és un infant pitjor te ho compte. El deure dels pares és ser més a l'aguait i parlar més amb els fills, el diàleg és imprescindible per a poder averiguar el que li passa al fill.
En quan que l'administració és hipòcrita, i el que no és l'administració també no hi ha cap dubte. Les drogues maten i l'alcohol, el tabàc són drogues, drogues que l'administració permet i que l'adult les fabrica per a traure uns guanys materials.
O siga una carrera de vegades perduda abans de començar-la, de vegades o sempre segons el cas o el got on vullguen beure.
Hola, gracies per la vostra participació.Tots els comentaris son valids, perque cadascu aporta la seva visio del problema segons les seues vivencies. Açi no busquem a vore qui te la rao, simplement volem que ens aporteu idees per a combatre esta injustiçia que estan patint els nostres menors.
Nosaltres no anem a per ningu, aixo eu deu de fer el qui l´hi corresponga. Nosaltres volem sensibilitzar al nostres veïns per a poder fer una presió social, pero sobre totes les coses volem que els nostres menors puguen estar al carrer sense ser acossats per part del que trapitxejen.
Els xicotets gamells als que es referix Cascacollons, son majors de edad i poden arruinar-se la vida si volen es la seva dessicio, pero nosaltres volem protegir als nostres menors que son captats per eixos "desgraciadts" com el els anomena. Per aconseguiro demanem la vostra ajuda.
Gracies
hem sembla ve, el que dius i també el que diu "un mes de este poble".
No se que podríem fer per tal de poder ajudar a solucionar el problema de la droga en castello, lo primer que he pensat es ,perquè no li proposem a la Plataforma Cívica Castellonera que ens faça una xarrada en referencia a la drogodependència en col.laboració en Punt d'encontre i si poden fer participar algú del poble que ha superat la malaltia i comentar-nos com va començar, com l'ajudaren la família, els amics,........
Perquè els familiar també deguem de saber com fer-li front aquesta malaltia.
Sobre tot, crec que deuríem deixar una cosa clara: No son els més joves els culpables del tema. Son les víctimes de una adults que els han portat on estan aprofitant-se de la seua inexperiència.
Els joves necessiten ajuda. Els adults que trafiquen necessiten llenya en tots els sentits.
La nostra obligació com a adults i pares es deixar de culpabilizar als consumidors de drogues, que al fi i al cap no son altra cosa que malalts i víctimes que necessiten ajuda i no consells ni renegues.
Als que hem de perseguir de manera immisericordiosa es als que venen, als que trafiquen, als que se forren a costa d'ells.
Moltes vegades coneixem a qui trepitxeja i no el denunciem perque es fill de fulanito al que aprecie, o amic de sotanito, o qualsevol altre motiu. No l'ajudem gens si no el denunciem.
Els xicotets gamells son consumidors tan desgraciats com els nostres fills, i s'estan emmerdant cada dia més. Si no els parem i fem que ens diguen qui els abastix, per que siga detingut i per ell arribar al distribuïdor mes gran i al traficant mes gran, no farem res de trellat per detindre el moviment de les drogues.
Després, també tindrem que retornar a la societat "normal" a eixos gamells desgraciats. També son unes víctimes a les que hi ha que donar un altra oportunitat. Ells començaren com els demés, consumint només, i al tràfic a poc nivell els ha portat la necessitat de guanyar per a l'auto consum.
Si no ajudem, som tant culpables com ells.
Maria
La cocaina no se puede controlar porque no da sensacion de saturacion, por mucha que tomes nunca tienes bastante. El tabaco, el cafe, la marihuana, etc..llegado un momento te hartan, la farlopa nunca, siempre admites y necesitasmas, y mas, y mas. Nunca te satura y cada vez necesitas mas para colocarte, por eso es tan chunga. Ademas de la mierda que usan para cortarla y sacar mas tajada.
Como madre que estoy sufriendo el problema en primera linea, he recurrido a todo lo que se me ha ocurrido para ver que puedo hacer.
Yo queria ir a casa de uno de los camellos que le vende a mi hijo, y el psicólogo al que vamos me dijo que no lo debia hacer porque mi hijo es mayor de edad.
Me parece lògico cuando la respuesta de mi hijo es que él consume porque quiere.
Hable con la autoridad y me dijeron que no hacen más porque no pueden. Este punto es una afirmación que la gran mayoría de los que vivimos en el pueblo no compartimos.
Hemos hablado con el Sr. Domenec y es el que mas y mejor no ha aconsejado. Pero la conclusion es siempre la misma si mi hijo no quiere ser ayudado por nosotros, el psicólogo o el Sr. Domenec poco podemos hacer.
Mi hijo no tiene dinero, pero cuando sale a la calle consigue colocarse. Asi que pienso que todos estamos contribuyendo a que se convierta en un delincuente, porque¿como va a pagar los que esta consumiendo?
Hemo tomado una medida drastica, nuestro hogar se ha convertido en una carcel de lujo para él, porque no va a salir de casa sin nosotros. Pero eso nos convierte a nosotros en sus carceleros. Pero si la autoridad, los vecinos que son nuestra familia en esta comunidad, y tambien los jóvenes amigos de él no nos ayudan a combatir esta plaga, tendremos que seguir así asta que ceda. Gracias por leerme.
Es el problema típico en el que la autoridad no puede hacer nada y los padres tampoco.
El camello tiene los mismos derechos que cualquier ciudadano a no poder ser detenido si no es en delito flagrante o por orden judicial ante unas pruebas indudables, y al mismo tiempo tu hijo, como mayor de edad, disfruta de su libertad mientras un juez no lo declare incapaz de hacerlo.
Nos guste o nó, ambas cosas son así. Por suerte, vivimos en un estado de derecho donde hasta los mas criminales son inocentes hasta que se demuestra lo contrario, y hasta entonces, por mucho que se les coja con las manos en la masa, son presuntos.
Por ello, no es tan fácil actuar contra esos pequeños delincuentes si no somos los demás ciudadanos los que poco a poco vamos cercándolos, pero con cuidado de no poder ser acusados de acosadores.
Este asunto tiene mil caras y ninguna agradable, y encima ningún caso se parece al de al lado.
chavals i chavales, tingeu clar, varies coses per ara i per sempre :
Els que mes vol volen, els pares i mares
Els millors consells, els del pare i la mare
Els que mes mal vos poden fer, les males companyes
Els amics si son bons per sempre, si son mals pa mai
El millor rato, quan ens alçem despres de haber caigut
La millor experiencia, la que deprens
Per aprendrer, pedrer
Be aquest tema me l'he deixat per a quan tingues algo de temps perquè crec que es mereix seritat.
En el meu cas, aquest debat ja l'he tingut, a nivell de joves, amb més joves conscienciats, que no és el cas de la majoria dels joves, i així i tot venia el problema de ser prohibicionistes o defensar la llibertat de la persona.
Crec que en primera part el que cal fer és informar, però informar de veritat. Fullets informatius, a la biblioteca, centre de salud, ajuntament, zones de festa del poble, xerrades a l'institut... Amb les drogues per separat, explicant efectes, sensacions, monos, mals que pot fer a curt, mitjà, i llarg perdiode, depenent del nivell de prendre. Si sols contes lo bo o lo roin la tendència sol ser a desconfiar, que sapiguen més els afectats i els nous posibles afectats.
No sé com es deia, però hi havia una associació que portaven unes casetes informatives a les festes, i concerts, on qualsevol persona podia anar amb el que tenia, i que ho analitzaren, per a que vegera com d'adulterat estava, en quines substàncies, i saber com podia afectar-li. (Es podria fer a festes del poble?)
I una volta açò mirar i analitzar bé el tema. Sol passar que qui més afecta als joves, son els altres joves, per tant campanyes de prevenció amb joves, dinàmics, oberts, esportistes, famosos, etc, que conten les seues experiències podrien ser bons exemples, i que podrien ajudar a la gent a replantejar-se la presa o no de substàncies.
Una volta passem la informació, ve també altres ambits, com pot ser la pressió, obligar a la gent que en certes zones no puguen prendre, sobretot llocs d'oci, i zones publiques on s'ajunten gents de diferents edats.
Una campanya a nivell poble per exemple fent i repartint cartells a aquestes zones de prohibit fumar porros, al water d'un en un, etc etc, (jo he estat en llocs en València on existeixen aquests cartells)
I altra la promoció d'altres ocis, que no sols es centren en alcohol, i drogues, fomentant una proposta real cultura, esportiva, o naturalista. Promoguent teatres al carrer, concerts de diferents estils, campeonats o partits nocturns, eixides els caps de setmana a la muntanya, sobretot dirigit a joves, que son els que poden trobar-se de noves en aquest mon.
Propostes hi han moltes, però crec que donar totes les cartes als joves, per a que puguen decidir de veritat deuria ser la primera. I per tant caldria mirar d'actuar ja!!
ELS QUE MES PODEN FER, NO FAN RES,I COM TOTS SABEM MASSA BE QUI SON, I ELLS TAMBE HO SABEN .EL QUE PASSA ES QUE DAMUNT DE CAMELLS QUE NO ELS AGAFEN SON CHIVATOS D´ELLS, DONCS NO ELS INTERESA AGAFARLO O NO ES DONA LA GANA? AIXI VA TOT...
al final res de res ,lo que esta clar es que a qui li toca balla.castello esta minat de traficants i no passa res,, si tots sabem qui son i els que tenen que fer no fan... que podem fer els pares al respecte?
De moment podries fer el que e fet jo, enviar un correu a castellocontralesdrogues@gmail.com i dir que ai tenen les meues dades per si puc col·laborar en ells, o ajudar en alguna cosa estic disposada per el nostres fills i m'han rebut molt bé, intentau i prova i després si no puguem fer res el tems dirà.
Breu resum sobre la participació dels nostres veïns.
Koma diu:
La última paraula la tenen els joves, en quant a consumir o no
Es veritat però, com podem arribar als joves per a conscienciar-los del perill que te el consum?
Sacsacollons diu:
Hem de recolzar les iniciatives dels joves conscienciats com aquesta, que lluitem junt als seus pares i altres adults.
El que se podria fer es que els joves conscienciats formaren una xarxa de vigilància o pogueren estar col-laborant amb les autoritats per a comunicar-los en el moment en que son a cossats per els camells i deixa manera pillarien les drogues que intentaven vendre.
244239 diu:
Que tal si posem en evidencia que els resultats de les nostres decisions a la nostra vida no es cosa dels altres, si no pròpia? Per tant també les seves conseqüències.
Es una realitat, la gent no es conscient d'aixo. Les persones tenim que reconèixer els nostres errors i aprendre d'ells.
20541 diu:
El problema el deguem solucionar entre tots.
Es veritat per que el problema es de tots. El nostre poble el fem entre tots. Quina es la teua postura, vols col·laborar amb nosaltres? ( nosaltres som uns quants veïns i pares )
Potinguero diu:
Escuchemos e intentemos entender a los jóvenes.........
Consumidors? Per que es refugien en les drogues? Creus que els pares no escoltem als fills?
Uno mes del poble diu:
En temes de drogoaddicció lo important es com ajudar i com resoldre açò.
Informació si i sempre, prevenció si i sempre, demanar i exigir que s'actue sempre amb contundència i amb la llei en la mà també.
Com podem fer que es compleix-ca el que dius? Crec que pressionant als nostres polítics i a la Policia Local, però tinguem que ser un nombre de gent important per a pressionar.
20541:
Proposa que la Plataforma Cívica Castellonera en col·laboració de Punt d'Encontre faça una xarrada en referència a la drogodependència.
Aquesta es una gran idea. I que la gent acudisca també.
Sacsacollons diu:
Si no ajudem als que consumixen i els domem una oportunitat, som tan culpables com ells.
La pregunta es ells volen ser ajudats? Tenim Punt d'Encontre que funciona des de fa alguns anys, creus que els camells volen eixir de les drogues?
A Brey 20
La teva proposta es molt bona. El tema de la pressió per a que no es consumisca en la vía pública o en llocs d'oçi, hem pensat en que tots el voluntaris que vulguen podem fer torns de vigilància en els llocs on estan els joves. Organitzar-mos per a esta tasca i cridar a les autoritats si vegem alguna cosa. Si espantem als camells ja farem un pas endavant. Si esteu interessats poseu-se en contacte amb nosaltres.
A Remigio
M'ha encantat el teu comentari sobre la gent del poble que fa uns anys, dius eren els ulls dels pares aussents, (encantador) que guant un veí deia que havia vist al teu fill en mala companya, era suficient per a que els pares reaccionaren i posaren remei al problema.
Com ha canviat la nostra complexitat amb els nostres veïns, amics, família........ cadascú en sa casa i al que li pique que s'arrasque. Quina llàstima, si fórem capaços de tornar a eixa forma de pensar no passaria el que passa ara estic segura.
Una Mare
Si, ací ningu fa res, els pares estem nugats de peus i mans i sufrint el que es pasar per aço. Me indigna que se diga que les autoritats no poden fer res, uns pares poden fer a nivell del seu fill, pero si saben qui son els camellos, no mes poden anar les autoritats i dona igual que siguen xavalets trapijeant, que a nivell mes alt, pero si els perseguigen i els agarren carregats ui, dema, despusdema, els donaran pena, els molestaran i aniran mes en conte i perseguint als de baix, arribaran als de dalt, que es menegen "a sus anchas".
Aixo de la informacio, en tenen masa, no ara, desde fa alguns anys i dona igual. Per tant es te que ser mes drastics, que ningu sap lo que es pasaro en una familia, la teoria es fabulosa i les ganes de tots de arrimar el colze, pero d´ahi a pasaro, no se pot explicar. I continue diguent que les autoritats tenen molt que fer i sols saben dir que no poden. Mentira.
A la mare del escrit, tan sols donarte animo, que tingues molta força i que no decaigues que el teu fill el nesesita. I pase lo que pase, estaras tranquila en tu mateixa encara que en la batalla pergues moltes coses bones pel cami. Una mare que te compren.
Publica un comentari a l'entrada